Thursday, October 27, 2016

Posturologia aplicada: Art de carrer i patrimoni històric.

L`art per a la transformació social, junt amb la participació ciutadana, son dues banderes de moda per part de agencies, empreses i/o ajuntaments, per tal de difondre i instaurar plans culturals, urbanístics i/o psicosocials.  La cultura de l´espectacle amb la boca plena de bones paraules, però que a la fí, es part d'un paripé d'explotació privada. 
Tot això m´ha inspirat per a parlar del festival US a Can Ricart, organitzat per Rebobinart  que continua ambl´esperit de recuperació d espais en desús  a través de l´art i la participació ciutadana. Veure http://ajuntament.barcelona.cat/santmarti/ca/noticia/el-festival-zs-barcelona-a-can-ricart

Ens preguntem que entenen ells o elles per a participació ciutadana? I per art? Art per a la transformació social? Quina transformació?
Deixant de banda altres interrogants que ens podríem plantejar, diríem que el festival de US de Can Ricart és un clar exemple de com la cultura a esdevingut un producte clarament per netejar un cop més la cara de l´ajuntament de Barcelona i de la memòria pròpia de Can Ricart. El cas de Can Ricart és un esperpèntic escàndol, de la pèssima gestió i del saqueig, 109 milions de plusvàlua en la requalificació dels terrenys, la deslocalització de les empreses, la destrucció d'espais de creació.... Una bona ma de pintura en la façana, tot ho tapa!
Com va ser el festival inside22@ patrocinat pel consorci d´empreses del 22@, que va ser una inversió en forma de festival que a través del col·lectius d'artistes, galeries, tallers etc. Van promoure i participar del festival patrocinat pel 22@.  Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2008/11/la-solitud-dels-collaboracionistes.html
El 22@ va ser el culpable de la pèrdua del teixit artístic del Poblenou ,del èxode massiu d´artistes, per no parlar del cultural o veïnal, sense cap resposta de l'ajuntament que un a altre cop injectar mols diners en les fabriques de creació que son espais innocus on tot esta controlat ,gestionat etc…es aixo el tipus d'art i cultura lliure?De quina cultura ens parlen aquesta gent? La cultura es fa des de les oficines oficials o a peu de carrer, trepitjant trinxera? Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2014/09/tallers-artistics-o-tallers-aseptics.html
Després de fer tot això, ens diuen que:  "Ús Barcelona vol acompanyar aquesta transformació, el festival es planteja com o un punt de sortida per a la recuperació de Can Ricart per als veïns i veïnes de Barcelona i que, una vegada finalitzat el festival,  es passarà el testimoni a la Universitat de Barcelona, institució que restaurarà i rehabilitarà el complex para establir una de les seves seus del Parc de les Humanitats i les Ciències Socials." Veure http://2016.usbarcelona.com/can-ricart/#
O sigui que s´omplen la boca de la participació, una "participació" que a sigut nul.la fins ara (tant a Can Rcart com al festival ja que no fa cap referencia de contacte amb agents implicats, tant sols el nom) per dir-nos que això de que donara pas al projecte ja establert de la Universitat de Barcelona, o sigui lo mateix que diu l´Ajuntament que s'ha de fer….  Llavors entenem aquest festival com un altre teatre per emmascarar encara mes la realitat de Can Ricart , es un pur espectacle per oblidar les lluites, les protestes, la negligència,  si mes no, per aprovar el progres amb performances d`art sense cap contingut social i menys encara polític.Hipsterisme en estat pur i dur.
En el cas de l´us Barcelona feia més ímpetu a allò de participar ciutadanament, un espai en desús com el dels encants. Però tot va ser un decàleg de civisme, bones cares, trendingtopic, marques etc .Tant que s'omplen la boca de participar amb la gent del barri, no hi va haver cap graffiter del barri del clot y glories pintant en aquell lloc. I després de tot, quina participació real hi ha d´aquests festivals?
En el cas, del Us de Pere IV, veient el vídeo resum es veu que clarament es un vídeo de promocion del festival com a marca o producte vestit de fons de marques de empresa, multinacional, molt semblant als anuncis de cervesa d'Estrella Damm o de ajuntament on tot es molt bonic i idíl·lic. Postureo xaxipiruli, que diríem... Mireu https://vimeo.com/132342495
 I clar, un dia aquestes marques privades o iniciatives s´apropien d´allò public . Parlen de participació però només es un dia que donen permís i després d'això ens ho venen com que ens deixen participar tots el dies. Tant sols ens deixen participar d´allò que ells han programat. Lo mateix passa amb la idea que te aquesta iniciativa en gestionar el tema del graffitis o l´art urbà que volen controlar qui pinta i el que pintar. Esta creant divisió entre els graffiters legals i el il·legals. Lo mes greu es que t´hagis de inscriure amb nom D.N.I per fer graffiti quan el graffiti es anònim. Lo mateix passa amb la idea que te aquesta empresa en gestionar el tema del graffitis, però aixo ho parlarem un altre dia.
Nomes dir, que allò que parlen de donar-nos llibertat, art i participació son nomes una estratègia de fer nos creure actors en el seu espectacle. Crec que ningú que hagi treballat amb l´art com a eina de transformació social ens presentaria el festival Us com un exemple d'art de transformació social…Veure http://2016.usbarcelona.com/market/  ja que es un festival on hi han persones que van a fer el seu espectacle , però que en cap cas tenen cap intenció de parlar de la historia de Can Ricart o de que el seu art parli de transformar socialment per que esta plantejat com un espectacle que donara pas al projecte de la U.B.

Enfrontats a aquest tinglat, doneu per segur que recuperarem el patrimoni històric per tal de preservar la memòria de qui som i d'on venim. També continuarem utilitzant el graffitisme com a l'arma carregada de futur que brandarem, per tal deguanyar el combat que de fa tant de temps lliurem, intrèpids!

"Maldigo los graffitis concebidos como un lujo 
cultural por los neutrales 
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden. 
Maldigo los graffitis de quien no toma partido, partido hasta mancharse.
Hago mías las faltas.  Siento en mí a cuantos sufren 
y pinto respirando.
Pinto, pinto, i pintando más allá de mis penas personales,
me ensancho, me ensancho.
Porque vivimos a golpes,
 porque apenas si nos dejan decir que somos quien somos, 
vuestros graffitis no pueden ser sin pecado un adorno.
Estais tocando el fondo, estais tocando el fondo." 


 https://www.youtube.com/watch?v=bKnEaCweikg

http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/10/posturologia-aplicada-art-de-carrer-i.html