La Escocesa tanca les seves portes “de la millor manera que ho pot fer , fent art” amb el 1er festival d’idees.
Els artistes de La Escocesa, l’última fàbrica del Poblenou destinada a la creació artística, celebren el “1er Festival d’idees” amb l’objectiu de reivindicar el tancament del recinte fabril afectat pel pla urbanístic del 22@. El festival té lloc des de l’1 fins el 14 de desembre i acull diverses activitats com dansa, teatre, video-projeccions, exposicons, música d’autor etc...
22@ i el Poblenou
El barri barceloní del Poblenou és un reducte de la història industrial de Catalunya amb una mostra important de patrimoni cultural. El barri va albergar un gran nombre de fàbriques com Ca l’Arañó, Can Felipa, Can Saladrigas i La Escocesa entre d’altres. A finals del s.XIX representava la major concentració d’indústries de tot Catalunya. Actualment, el barri és objecte del pla d’ordenament urbanístic del 22@ aprovat l’any 2001 per l’Ajuntament de Barcelona. El projecte transforma les antigues àrees industrials del barri en zones destinades a oficines i altres serveis d’empreses i equipaments així com habitatges, espais públics i zones verdes per tal de convertir el Poblenou en una important plataforma científica, tecnològica i cultural.
No obstant això, el pla urbanístic ha tingut poca acceptació dins del barri i ha generat un fort moviment veïnal en contra. Els conflictes han sorgit arran de les indemnitzacions per desnonament i expropiació, per la conservació dels elements del patrimoni i pel manteniment de l’activitat dels tallers d’artistes i de les petites empreses industrials. El passat dia 4 de desembre diverses entitats i associacions de veïns del districte de Sant Martí van convocar una manifestació en la qual reclamaven una actitud més dialogant per part de l’Ajuntament i més respectuosa pel que fa a la identitat del barri.
La fàbrica com a espai creatiu:
La Escocesa tanca les seves portes el dia 28 de novembre i amb ella desapareix l’última fàbrica tèxtil del barri utilitzada com a espai de producció i experimentació artística. L’han precedit altres tallers com el Submarí, el Caminal però el més conegut ha sigut el recinte fabril de Can Ricart, un dels principals conflictes oberts entre l’Ajuntament i els veïns, el qual allotjava petites empreses, l’associació d’artistes visuals Hangar i el col·lectiu d’artistes de la Makabra i de Can Font. En total, uns 250 treballadors i artistes. L’any 2006 el conjunt industrial va ser declarat per l’Ajuntament bé cultural d’interès local però el seu enderroc es va iniciar al mateix any.
La Escocesa com a espai artístic va néixer l’any 1999 quan va tancar el taller Submarí també com a resultat de la requalificació del sòl industrial. Una quarantena d’artistes de diferents nacionalitats i disciplines (pintura, teatre, circ, escultura, disseny industrial etc...) donen vida a l’espai. Una de les organitzadores del festival, Mercè Gost i Grifoll, explica que els 13 dies de festa són una forma de reivindicar el tancament de la fàbrica i donar a conèixer a tothom i especialment a la classe política les activitats que s’hi realitzen “volem que sàpiguen que no mosseguem, que només volem un lloc per crear”. El dia de la inauguració, el festival va comptar amb la presència dels regidors de l’institut de Cultura de l’Ajuntament Jordi Martí i Rosa Mach.
Renta Corporation, nova empresa propietària de la nau industrial, vol reconvertir el conjunt en habitatges de luxe de tipus “loft”. La pròpia companyia va permetre als artistes romandre durant un any en els tallers sense pagar els lloguers corresponents. A més, va oferir una indemnització de 20.000 euros a cadascun d’ells. Mercè Gost opina que a la llarga la indemnització és insuficient ja que és difícil trobar espais a Barcelona i més tenint en compte l’elevat preu del sòl “al Poblenou trobaves lloguers per 1 o 1.5 euros el metre quadrat, gràcies això molts artistes han pogut sobreviure”. La presidenta lamenta que es tanquin espais perquè significa la pèrdua de riquesa creativa de la ciutat, “Barcelona no pot viure sempre de Gaudí, tots els artistes comencen i necessiten llocs per fer-ho”.
Un futur incert
L’Ajuntament ha promès al col·lectiu de La Escocesa la gestió d’una part de la fàbrica perquè puguin ubicar-hi els seus tallers durant un any; es desconeix si hi podran continuar. Mentrestant, membres del col·lectiu com el dissenyador industrial Frank Hübner estan sense taller “ els artistes ens veiem empesos a la perifèria fet que dificulta l’intercanvi cultural”. De la mateixa manera, Gost afirma que “ la Barcelona posa’t guapa , la Barcelona la botiga del món és en realitat la Barcelona dels artistes sense espai.”
Laura Pérez Vallverdú
